Benvinguts a la pàgina de 'El Pirata Octavi'!

En Marc i l’Anna, pares de l’Octavi, a RAC1

El dia 26 d’Octubre del 2016, en Marc i l’Anna va parlar amb Jordi Basté, de ‘El Món a RAC1’.

 

L’Octavi és un nen de 9 anys que va néixer amb una aplàsia de tíbia, és a dir, li faltaven els ossos que connecten la tíbia amb el turmell. Als dos anys i mig, aconsellat pels metges, li van amputar el peu. Des d’aleshores, l’Octavi ha viscut un rosari per trobar una pròtesi que li anés bé per poder caminar adequadament.

 La seva família finalment ha aconseguit trobar-ne una però el cost ha estat molt alt. La Seguretat Social li ha girat l’esquena i no vol assumir tot el que val. L’Octavi té pròtesi però la seva família està pràcticament arruïnada.

“El meu fill té el dret de poder ser com qualsevol altre nen”

L’Anna Bonet és la mare de l’Octavi i aquest matí ha explicat a Jordi Basté el seu cas. Ha detallat que quan l’Octavi era petit “els metges ens van dir que [per solucionar el problema del peu] el millor era amputar-lo. Nosaltres crèiem que les pròtesis estaven fetes per a amputats i ens van dir que podria fer tot el que feien la resta de nens”.

Per explicar-ho al seu fill l’Anna recorda que “vam agafar una nina, li vam tallar el peu i llavors l’hi vam amputar. Era la manera d’explicar-li a l’Octavi què li havien de fer”. El dia de l’amputació va arribar quan l’Octavi tenia dos anys i mig. “Tot va anar bé fins que vam fer el pas de provar la primera pròtesi. Aquí comença el viacrucis de trobar-ne una que ens funcioni. Hem passat per cinc protetistes diferents, però totes les pròtesis llagaven, provocaven blaus, feien mal…”.

L’Anna afegeix que quan l’Octavi va tenir set o vuit anys no en volia saber res, de la pròtesi, i “ell mateix ens va verbalitzar ‘no patiu, jo aniré de genolls o amb cadira de rodes’”.

“L’Octavi ens deia: ‘No patiu, jo aniré de genolls o amb cadira de rodes’”

Al final la família de l’Octavi es va buscar la vida. “Vam anar a uns protetistes infantils del sud d’Anglaterra amb por, perquè sentia que si no anava bé perdia definitivament el meu fill, però va ser fantàstic”. La realitat, però, continua sent cruel amb la família de l’Octavi perquè, tal com explica l’Anna, “la primera pròtesi ens va costar 7.000 euros. Calculo que totes les que portarà al llarg de l’adolescència me’n costaran 300.000. Però no tenim aquests diners, som una família treballadora. L’únic que podem fer per pagar és vendre’ns la casa”.

Per tal de donar a conèixer la història de l’Octavi i aconseguir donatius l’Anna ha fet “un conte que es diu ‘El pirata Octavi’. Ens falta il·lustrar-lo i estem buscant possibilitats”. Malgrat tot, ja ha assegurat que penjarem el conte i obriran el web elpirataoctavi.com, on, “a través de Paypal es podran fer donatius i nosaltres, a canvi, els regalarem el conte”.

Podeu llegir la notícia aquí.

6 comments

  1. Lourdes dice:

    Només felicitar a l´Octavi per la fortalesa que té que no la perdi mai, igual que els seus pares i germà, perque això va de aconseguir sigui com sigui el desig ( i com no també la necessitat ) de sol.lucionar!!!

    A favor dels que planten cara als problemes!!! Amb valentía com la vostra sempre s´aconsegueix una sol.lució!!!

    Una forta Abraçada!!!

    Per suposat que demanarem el Conte del Pirata Octavi al Rei Blanc Melcios que es el preferit de la meva filla Vika!!!

    Molts Petons!!!!

  2. Elisabet dice:

    Buscarem el llibre a Tarragona!! Molts ànims i endavant, sou uns lluitadors!!

  3. Montse Santacana dice:

    Entenc la situació que viviu!!El meu pare va tenir un accident on va perdre la cama i sabem de què parles.M´imagino un nen amb prótesi i el problema de les llagues. Molt ànims i col.laboraré amb el que pugui per tal que pugueu tenir una pròtesi adequada pel vostre fill. Sou molt forts, molts ànims i endavant!!!!

    1. Octavi_Pirata dice:

      Moltes gràcies, Montse. Una abraçada forta!

  4. laura dice:

    Avui hem rebut un regal molt especial: El llibre del pirata Octavi! Ens hem posat tranquil·lament al sofà i l’hem llegit apasionadament entre les filles i nosaltres. Ningú ha mogut un pèl fins que s’ha acabat la preciosa història. Moltes gràcies! Ens ha encantat. Us desitgem tota la força del mon! Per part nostra, difondrem, recomanarem
    i regalarem aquest conte tan bonic.

    1. Octavi_Pirata dice:

      Moltíssimes gràcies, Laura i família! 😊

Deixa el teu comentari

Idioma
Entrevista de Jordi Basté (RAC1)
On trobar el llibre?
On ha arribat El Pirata Octavi?
Agraïment dels pares
Donatius
Segueix-nos a Twitter!