Benvinguts a la pàgina de 'El Pirata Octavi'!
rolex replica paypal replica tag heuer omega ceasuri replica

El conte de El Pirata Octavi (continuació)

Abans de començar a llegir, si no has llegit la primera part, la trobaràs aquí.

pirata-octavi_4-2

Els pares estaven tan contents de tenir l’Octavi amb ells que van pensar que el destí ja els oferiria algun bon ofici per al seu fill.

Van passar els anys i l’Octavi es va fer un noiet molt eixerit. El seu pare li va fabricar un peu de fusta. Bé, en realitat era un pal de fusta que, lligat a la cama, li servia per caminar. Era eficaç perquè l’Octavi no parava d’anar amunt i avall. Era un nen molt inquiet.

Un dia, tot sopant després d’una dura jornada, els pares van tornar a parlar sobre el futur de l’Octavi. Ja tenia nou anys i havien de començar a pensar quin ofici faria.

L’Octavi se sentia apassionat per qualsevol idea, però acabaven descartant-la ja que suposava molt d’esforç físic i aquella cama de fusta, tot i anar bé, tot sovint li feia mal i havia de descansar. Hi havia oficis que havien de quedar exclosos a l’instant.

 

Els seus pares no tenien gaire diners i no podien comprar tot el que necessitaven, però com que eren pagesos, tenien verdures i fruites a mà. La mare tenia quatre gallines esquifides que donaven ous quan volien i, el pare, es cuidava de dues ovelles que donaven llet justa per passar el dia.

Els pares esperaven sempre l’hora de sopar perquè l’Octavi amb aquestes quatre coses feia uns plats deliciosos i molt saborosos. Se’n llepaven els dits!

El noi cada vegada passava més hores a la cuina. Feia conserves, plats molt ben condimentats, i així es sentia útil. I si fos cuiner? Però…  per a qui cuinaria? La gent del poble mai no pagaria un ral per a un plat de menjar. Tenien altres necessitats.

Deixa el teu comentari

Idioma
Entrevista de Jordi Basté (RAC1)
On trobar el llibre?
On ha arribat El Pirata Octavi?
Agraïment dels pares
Donatius
Segueix-nos a Twitter!